Passejades i senderisme amb rucs

Catalunya a Espanya

 

Història de Catalunya

bandera de CataluñaLa comunitat autònoma de Catalunya d’avui es troba al nord-est de la Península Ibèrica. La regió històrica cobreix 31.962 quilòmetres quadrats. Al nord limita amb França i Andorra, a l’est amb el mar Mediterrani, al sud amb València i a l’oest amb Aragó.
Catalunya, oberta al mar, sempre ha estat una terra de pas, de canvis i d’intercanvis, en què diferents cultures en successives èpoques han deixat la seva empremta donant-li forma i enriquint-la. Es van construir pobles i ciutats, monestirs i castells. El cultiu de la vinya, l’oliva i el cereal van modelar el paisatge natural i diferents cultures, sistemes de poder i algunes guerres van anar canviant les lleis i costums del lloc.
Val la pena conèixer una mica més!
Així…

bandera de Cataluñakreuz auf bergEls primers habitants de Catalunya van ser pobles ibers que vivien a banda i banda del Pirineu, i que a poc a poc van dispersant-se per tot el territori fins a la riba de la mar.

Cap al primer mil·lenni a.C. (1000 a.C.) els fenicis es van establir a Andalusia, i al costat dels cartaginesos comerciaven amb els pobles Ibers de tota la costa mediterrània. Uns anys més tard també els grecs van freqüentar la Mediterrània oriental i establiren relacions amb els pobles ibers que habitaven en petites aldees per tota la regió.

Entre el 750 a.C. i el 550 a.C., els grecs van fundar la ciutat de Emporia (Empúries), que va arribar a ser un important enclavament comercial, i es van establir a la badia de Roses. Més tard van fundar Rhode (Roses), introduiren les monedes de plata, i comerciaven amb ceràmica; el comerç marítim va florir. Es calcula que només al segle V abans de Crist es van enfonsar uns 300 vaixells davant el Cap de Creus!

El 201 a.C. els romans van arribar a Empúries i des d’aquí van començar la conquesta de tota la regió. Es van establir a Empúries i fundaren diverses ciutats com Barcino (Barcelona) i Tarraco (Tarragona). Es van dedicar a la producció i comerç de vi i habitaren les terres baixes i la costa catalana.

L’any 19 d.C., es va proclamar la “Província Romana Hispana Tarraconensis”.
Cap al segle V d.C. va començar la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident i les estructures socials es van dissoldre a poc a poc. El regne visigot va incloure l’actual Catalunya i es va declarar Barcelona capital de Catalunya.

Al 711 d.C. es considera que va començar la invasió musulmana (d’àrabs i berbers procedents de l’actual Marroc) a la península Ibèrica, avançant i establint-se per tot el territori i arribant també a Catalunya. A finals del s.VIII, la Península es considera sota domini musulmà.

En 801, Carlemany va fundar la “Marca Espanyola”, una rSt. Pere de Rhodesegió fronterera polític-militar de l’Imperi Franc-germànic a la península ibèrica per defensar les fronteres contra l’avanç dels musulmans.

Des del començament del segle XI lluites internes van començar a afeblir el Califat de Còrdova, cor del domini musulmà, fins a la mort de l’últim califa, Hisham III. Es van establir en aquest moment les Taifes, com la Taifa de Saragossa, de Lleida i de Tortosa, on governava la noblesa local i l’església.
A poc a poc, Catalunya va anar recuperant territoris conquerits pels àrabs en el que es va anomenar la reconquesta, i les terres es van distribuir entre la noblesa i l’església. La població morisca va ser expulsada.

En 987 va néixer oficialment el comtat de Catalunya, i va romandre com a estat independent fins el 1162, quan es va associar amb la Corona d’Aragó.
Més tard la Corona de Catalunya i Aragó es van annexionar a la Corona de Castella.

En 1492 Colom va descobrir Amèrica i va començar una època de declivi econòmic per a Catalunya, ja que el comerç, que durant tants segles havia enriquit la zona mediterrània, es va desplaçar a la regió atlàntica.
En els segles següents la situació econòmica de Catalunya es deteriorava cada vegada més.

Entre 1701-1714 va tenir lloc la “Guerra de Successió Espanyola”, en la qual els catalans van lluitar contra els regnes de Castella i de França, i van ser derrotats. En aquest moment van perdre la independència, els drets com a catalans, i es va prohibir usar la llengua pròpia, el català. Catalunya va passar a formar part del regne d’Espanya.

A partir de 1778, la situació econòmica va començar a millorar, ja que es va permetre a Catalunya establir relacions comercials amb Amèrica sense restriccions. Així doncs, a finals del s. XVIII i durant el s. XIX Catalunya va recuperar la seva importància econòmica, i poc a poc es va convertir en la zona més pròspera de la península Ibèrica.
Catalunya va experimentar un període de prosperitat en tots els sentits, també en el cultural. Va ser l’època del “modernisme”, corrent artístic que es va expressar sobretot a Barcelona (Antoni Gaudí Cornet, creador del Parc Güell i la Sagrada Família, entre altres obres)
bandera de CataluñaEl primer Congrés de la llengua catalana es va celebrar a Barcelona el 1906.

En 1932, després de l’enderrocament de la monarquia espanyola, es va instaurar la segona República, durant la qual Catalunya, per poc temps, va tornar a guanyar una mica d’autonomia. El 18 de juliol de a 1936 les forces militars feixistes espanyoles, amb el general Franco al capdavant, es van alçar i va començar la guerra civil, entre aquests i els republicans, i va durar fins a 1939. Catalunya va lluitar en el bàndol republicà, que va ser derrotat, i el general Franco va arribar al poder. Catalunya va perdre la seva autonomia un cop més, el català va ser prohibit de nou i la cultura catalana reprimida.

Després de la mort de Franco el 1975, van acabar 36 anys de dictadura i el govern espanyol de la transició va concedir a Catalunya uns drets d’autonomia. El 1977 es va establir un govern provisional, la “Generalitat de Catalunya”, i l’administració va ser transferida gradualment a les quatre províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

El 1980 van tenir lloc les primeres eleccions al Parlament català.
Des de llavors, molts catalans estan exigint cada vegada més independència de l’Estat espanyol.